ESDEVENIMENTS

Desembre 2008

Artistes i periodistes donen suport als productes fets a les presons catalanes

A l’acte de suport als articles elaborats per reclusos, que s’ha fet al vell centre penitenciari de la Trinitat, hi han col·laborat artistes com el músic Gerard Quintana i l’actor Josep Maria Pou, i periodistes com Manel Fuentes i Helena Garcia Melero

La consellera de Justícia, Montserrat Tura, ha visitat les instal·lacions de l’antiga presó, ja buida, que serà enderrocada l’any vinent

Més de 300 interns han estat traslladats al nou Centre Penitenciari de Joves de Quatre Camins, inaugurat el 28 de novembre passat

Els productes elaborats per interns de les presons catalanes han rebut avui un suport de luxe. El músic Gerard Quintana, l’actor Josep Maria Pou i els periodistes Manel Fuentes i Helena Garcia Melero, juntament amb la consellera de Justícia, Montserrat Tura, han estat els protagonistes d’un acte celebrat aquest matí al centre penitenciari de la Trinitat per donar a conèixer articles fets als tallers de les presons. L’acte s’ha fet coincidint amb el darrer trasllat d’interns al nou Centre Penitenciari de Joves de Quatre Camins, a la Roca del Vallès.

A més de fer ressaltar l’originalitat dels productes elaborats als tallers de les presons i la importància d’aquests tallers, la consellera de Justícia i els assistents a l’acte han destacat la rellevància de tancar una presó que no reunia les condicions necessàries per efectuar les tasques de reinserció i que a l’inici va ser utilitzada com un centre principalment de repressió política i ideològica.

Montserrat Tura ha declarat que la Trinitat “és una presó que volem oblidar”, ja que en els anys en què va ser dirigida per les Cruzadas Evangélicas de Cristo Rey s’hi van empresonar dones pel fet que simpatitzaven amb la República. “Aquesta presó va néixer per anul·lar persones per la seva manera de pensar”, ha lamentat la consellera.

Durant l’acte al centre penitenciari de la Trinitat, s’han mostrat alguns dels productes més originals elaborats als tallers del CIRE (Centre d’Inciatives per a la Reinserció), com la neobarretina i la corbata, dos complements tradicionals repensats amb dissenys més actuals.

La neobarretina és un producte creat pel dissenyador Gerard Moliné, que respecta la forma tradicional de la barretina i obre un ventall de noves possibilitats d’ús. Es pot dur com si fos un mocador de coll, però alhora es pot convertir en una gorra, unes orelleres o fins i tot, un barret. Avui, també ha estat protagonista un article que ja és tradicional en la col·lecció del CIRE: la corbata dissenyada a partir del tradicional mocador de fer farcells.

Helena Garcia Melero, a més de comprovar l’ús de la neobarretina, igual com han fet Gerard Quintana i Manel Fuentes, ha subratllat el fet d’estar dins d’una presó i, al passadís del mòdul 7 de la Trinitat, ha dit: “Aquí és on notes que la gent està privada de llibertat”.

L’actor Josep Maria Pou ha optat per la corbata feta als tallers del CIRE, se l’ha col·locat amb elegància i ha donat importància als treballs que fan els interns de les presons explicant que aquests productes porten una etiqueta que es veu amb els ulls de la sensibilitat, "una etiqueta que diu som aquí, som vius, som creatius i som productius".

Gerard Quintana ha comentat que el tancament de la presó de la Trinitat “és un encert” i ha fet referència als articles elaborats a partir del tradicional mocador de fer farcells “perquè ser creatius des del que és propi és una bona aposta”. Quintana ha afegit que se sentia “content de participar en un acte a la presó per donar suport a una ànsia de vida”.

Finalment, el periodista Manel Fuentes ha considerat “una gran notícia que aquesta presó es tanqui finalment” i ha opinat que els articles elaborats pels interns són una bona tria per fer regals durant les festes “i una mostra d’enginy, de creativitat i una sortida laboral per a força reclusos”.

Els productes Made in CIRE van néixer el 2004 per difondre i prestigiar el treball penitenciari. Des del 2007, la concepció dels nous productes, com la neobarretina o la corbata, és fruit de l’Espai CIRE, una comissió d’idees liderada pel dissenyador Blai Puig i integrada per professionals de prestigi del món del disseny, la distribució i les arts. Ara, els productes Made in CIRE també es poden comprar per Internet, a través del nou web www.madeincire.cat/

La mitjana de persones ocupades durant aquest 2008 al Centre Penitenciari de Joves de Trinitat ha estat d’uns 50 interns, que al taller del CIRE efectuat en aquest centre han fet feines de manipulació i petits muntatges de manera continuada per a set empreses diferents.

Aquestes set empreses que treballaven amb el CIRE al CP Joves de Trinitat es traslladaran a un dels tallers del nou Centre Penitenciari de Joves de Quatre Camins. En concret, una ja ha començat avui a donar ocupació a 12 interns en tasques de muntatges de cablejat elèctric a la nova presó.

Està previst que altres empreses, que fins ara han donat ocupació a altres centres penitenciaris de la delegació territorial del CIRE a Girona i Barcelona Nord, portin feina als tallers del nou Centre Penitenciari de Joves. La previsió és que tots els tallers estiguin en funcionament a partir del primer trimestre del 2009.

Cal tenir en compte que, a banda de les feines de muntatge i manipulació, es donarà ocupació a més interns a la fleca del centre i als denominats serveis interiors (restauració, botiga i serveis auxiliars, com ara manteniment o neteja).

Els treballs d’enderroc i la continuïtat del Centre Obert Barcelona 2

En acabar la presentació dels productes elaborats a les presons, la consellera de Justícia ha visitat les instal·lacions del Centre Penitenciari de la Trinitat, on avui ha finalitzat el trasllat dels reclusos al nou centre.

A partir del principi de l’any vinent, començaran els preparatius per enderrocar el vell edifici, excepte la part que mantindrà les funcions de centre obert, que serà remodelada.

Els treballs de remodelació del Centre Obert Barcelona 2 seran executats pel CIRE i el cost de les obres ascendirà aproximadament a 361.662 euros. Les obres començaran a principi del 2009 i es faran de manera que siguin compatibles amb el funcionament del centre obert.

El centre obert emplaçat al barri de la Trinitat Vella actualment acull uns 200 interns classificats en tercer grau de tractament. Aquest equipament serà traslladat quan es construeixin els nous centres oberts previstos pel Pla per a la ciutat de Barcelona.

L’enderroc de l’edifici de la presó té un cost aproximat d’1,7 milions d’euros i la superfície que quedarà lliure serà de més de 20.000 metres quadrats.

Es preveu iniciar el desmantellament del centre al principi del 2009. S’enderrocaran els murs perimetrals, les torres de vigilància i els mòduls del sector sud-est; es retiraran les tanques i elements de seguretat de les teulades, i es traslladaran els serveis i instal·lacions. A més, també desapareixeran el cos central de l’edifici, els mòduls del sector nord-est, els patis, el cos d’oficines, l’àrea logística, el gimnàs i la resta de les instal·lacions.

Una llarga història penitenciària

L’any 1954, l’Ajuntament de Barcelona va acordar l’adquisició d’una finca de 20.858 m2 denominada “Les forques de la Trinitat”, al barri de la Trinitat, antiga zona de tir al plat de la burgesia catalana, i va cedir els terrenys al Ministeri de Justícia el 26 de febrer de 1955 per construir-hi la presó de dones de Barcelona. El 1960 van finalitzar les obres i la presó va entrar en funcionament quan van finalitzar totes les obres d’urbanització imprescindibles per accedir a l’edifici.

El 9 de juliol de 1963 es va inaugurar la presó de Dones de Trinitat Vella, i el 1969 las Cruzadas Evangélicas de Cristo Rey, una institució secular creada pel pare Doroteo Hernández Vera l’any 1937, dirigien amb plena autoritat el Centre. A partir de maig de 1978, ja en període democràtic, les monges que fins aleshores havien tingut cura del centre, van ser substituïdes per funcionàries i es va permetre a les internes anar vestides amb la seva roba, llegir les publicacions de circulació legal i poder parlar la seva llengua.

L’inici com a presó de joves

A principis de l’any 1983 es va iniciar la reconversió de la presó de dones en centre penitenciari de joves. El canvi es va decidir perquè la Model estava molt massificada i havia arribat als 2.200/2.300 interns. A més, en aquell moment , complien penes de presó en centres d’adults els interns majors de 16 anys. Per tant, a la Model hi havia un nombre important de joves, més de 300, amb edats d’entre 16 i 21 anys.

A la societat catalana hi havia un clam i una exigència legal de la Llei orgànica general penitenciària, que exigia la separació dels penats adults i dels joves interns per poder millorar les condicions de vida dels reclusos de la Model, donant prioritat sobretot a la millora de la situació dels més joves. En aquest context, la Generalitat, que ja tenia transferida les competències en matèria de justícia juvenil, va optar per treure els menors dels centres de reforma ja que considerava que els joves havien de reeducar-se en sectors més oberts, més arrelats a la societat i més normalitzats que no pas els reformatoris.

En aquell moment, havia quedat buit l’edifici de Wad Ras, que era un reformatori, i es va decidir utilitzar com a presó de dones (més de 100), d’aquesta manera podien alliberar el centre de la Trinitat per destinar-lo a presó de joves.

El procés per efectuar el canvi es va iniciar a principi del 1983 i es va acordar entre el març i l’abril del mateix any. Es van fer obres a Wad Ras i s’hi van traslladar més d’un centenar de recluses. Tot seguit, es van fer obres d’adaptació al centre de Trinitat i, abans de finalitzar l’any, una quarantena de joves interns s’hi van traslladar, concretament el 27 de desembre, procedents de la sisena galeria de la Model, la qual concentrava els joves de 16 a 21 anys.

Un nou model de presó

Les obres que es van fer per acollir-hi els joves interns, van tenir dues fases. En la darrera fase, els responsables penitenciaris de la Generalitat van aplicar per primera vegada el model de centres penitenciaris suec, que consistia en crear petites unitats de funcionament. Fins aleshores, hi havia en els centres penitenciaris espais comuns generals, com ara els menjadors, patis, etc... destinats a tots els interns. Amb el nou model de convivència, es creaven grups petits de cel·les amb espais comuns per a cada grups i els interns compartien aquests espais de convivència i també obligacions comunes (havien de netejar-los, etc.).

La presó de la Trinitat va encetar, per tant, un nou model de presons amb el que es pretenia principalment que, tot i garantir la seguretat als centres penitenciaris, hi hagués elements que permetessin als interns fer un règim de vida amb més elements de normalitat. La societat cultural i artística es va bolcar a participar en activitats dins de la presó. Entre molts altres, hi van intervenir les vedets del Molino, la Maña, Mari Santpere, Eugeni, i va haver-hi una intensa vida cultural, lúdica i d’implicació social en l’atenció dels joves interns. En aquella època també van entrar a la presó les revistes i els diaris, es van crear els tallers de pintura, escultura, manualitats, etc., i es van obrir les presons als voluntaris.

El centre de la Trinitat el va inaugurar formalment Martínez Fato, director general d’Institucions Penitenciàries de l’Estat, el 30 de desembre de 1983, poc abans de l’1 de gener de 1984, data en què el govern estatal va traspassar les competències dels serveis penitenciaris a la Generalitat de Catalunya. Barcelona disposava aleshores de tres presons: La Model, Wad Ras i Trinitat.